1. |
Els oblidats.
03:10
|
|||
|
Fa ja molts anys de la festa hi ha qui balla d’amagades altres perden les sabates
Molts encara busquen entre les deixalles i la ressaca es fa ja massa llarga
Molta imatge i poc missatge però saben bé, com fabricar miratges.
I la amnèsia es fa molt llarga i la llista de convidats augmenta mentre ens passa el torn de paraula.
Avui t’escriuré un missatge dins d’una botella buida de vi però plena de somriures lliures
I creuaré els dits desitjant que arribe fins les teues mans que busquen veritats
Els oblidats mantenen viva la memòria per recordar qui són els reis del ball
Avui t’escriuré un missatge dins d’una botella buida de vi però plena de somriures lliures
I creuaré els dits desitjant que arribe fins les teues mans que busquen veritats
|
||||
2. |
Era glacial (amb Gem).
04:01
|
|||
|
Ens va deixar l'estiu sense dignar-se a dir adéu, va arribar l'hivern i ens va deixar tota la neu
Onades gegants que arrasaren les dunes que créiem fortes
Per l'aire irrespirable vam tancar totes les portes
Adéus en soledat, la distància es va imposar i la velocitat es va reduïr a la meitat
Les parets ens van guanyar terreny, l'enyorança ens va fer ser conscients i l'estima cap als nostres va sostindre l'esperança
Com hem perdut les abraçades? Semblen un compte de fades, fa fred i no trobem calor.
Ha tornat l'era glacial per congelar tota la mar i s’allibera el temporal
El paissatge sembla tret d'una serie de ficció, temps d'herois per imposició sense dret a revocació.
No imaginàvem que una mirada podria transmetre tanta emoció ni que un bes innocent podría causar tanta destrucció
Com hem perdut les abraçades? Semblen un compte de fades, fa fred i no trobem calor.
Ha tornat l'era glacial per congelar tota la mar i s’allibera el temporal
|
||||
3. |
Miratges.
03:41
|
|||
|
Estic cansat de ficar bona cara i regalar somriures programats
Amb compte que sortim a la foto i no podem eixir malcarats
Moneda de doble cara
Millor deixem la creu amagada
Desprens tanta llum que em cega, els meus ulls no s’acostumen a la claror
Dónes tanta calor que crema, la meua pell no és tan resistent al foc
Voldria arribar fins l’horitzó final, destrossar el decorat i assolir la veritat
Llevar-nos la disfressa i trobar la riquesa en la més senzilla imperfecció
Desprens tanta llum que em cega, els meus ulls no s’acostumen a la claror
Dónes tanta calor que crema, la meua pell no és tan resistent al foc
|
||||
4. |
Ofrena.
03:39
|
|||
|
No és la primera volta que veig nàufrags en la costa i se que podria ser un d’ells.
Em pregunte en què degueren pensar abans de llançar-se al mar i deixar-se arrossegar
No vull pujar a un tren i sentir-me passatger
No hi haurà una altra manera per poder frenar la fera i jo
M’entregue com a ofrena
Fins que arribe una treva que afluixe aquest nuc que apreta no m’esperes despert.
Ens hem asomat al precipici, entre el seny i el vici i hem fet un pas en fals.
Li hem vist els queixals al llop, desde ben a prop i hem fugit del seu alé
Mire cara a cara les antigues cançons un mirall directe a l’univers interior, energia continguda en tres minuts de ràbia
Sent la melodia d’una era anterior, i els anhels s’enfronten als assoliments.
No hi haurà una altra manera per poder frenar la fera i jo
M’entregue com a ofrena
Fins que arribe una treva que afluixe aquest nuc que apreta no m’esperes despert.
|
||||
La Ruba Gandia, Spain
Rubén Martín, veterà dels escenaris com a guitarrista de 'King Kong Boy', passa a primera línia de front amb el seu projecte 'La Ruba'. L'acompanyen Toni Roig a la bateria i Vicent Pons al baix.
If you like La Ruba, you may also like:
Away From The Castle
by Video Age
Video Age make cute and upbeat power pop that's both quirky and classic at the same time.
go to album
Seattle band conjure a summer-ready dreamscape through a swirling combination of dream pop, psychedelia, and disco.
go to album
Black Sabbath meets Broadcast in a galaxy far away on the latest heater from La Luz, one of the finest rock bands currently working.
go to album
Parisian band wed bright indie rock hooks à to animated social critiques, battling existential malaise with synths, riffs, and dry wit.
go to album
Genuine Pleasure EP
by Genuine Leather
Effervescent pop without a drop of irony, perfectly geared for fans of the more dance-oriented side of indie music and Tears for Fears.
go to album
This London group pairs stadium-sized Teenage Fanclub-esque hooks paired with a light touch of jangle.
go to album
Lush Life
by The Belair Lip Bombs
This eclectic debut from the Melbourne indie outfit features vibrant storytelling.
go to album
